Poema nº 15 del Poemario inédito

http://www.ivoox.com/poema-15_md_1446632_1.mp3″

Ir a descargar

Era molt difícil eliminar totes les ombres,
                                              els clarobscurs,
                                              els angles morts,
                                             les zones fosques.
La nostra història
tenia la bellesa de la decadència,
i l’especulació de l’amor és inevitable,
tard o d’hora sempre arriba,
o això és el que jo et repetia
mentre tu mastegaves xiclet per no parlar.
Silencis de maduixa àcida
i fang a les sabates
al creuar els solars en ruïnes
on hi havia les cases més baixes i barates
del teu petit barri,
allà on es van fer tots els barris nous.

De veritat pensaves que el camí de l’amor pot començar aquí,
enmig de la Meridiana?

Coneixíem la dificultat de viure

entre reixes protectores
assenyalant
                        en vermell
la por al desnonament
                         salvatge.
Esquerdes i voreres aixecades enmig de naus industrials
del Poblenou o de la Zona Franca
que ens acollien de matinada
sense poder compartir paraules,
només sexe,
sexe fosc i descontrolat,
de carrer,
de cantonada
amb llum somorta,
                       morta
com la nostra filla
que mai no va tenir ni nom.
Avui,
-conscient que l’esperança
és la disfressa més luxosa
que pot lluir la maleïda derrota-
m’amago entre cares maltractades;
el carrer del Malnom, estret i brut,
com la distància que ens uneix
o el record tendre que sagna
                                          -dins la blancor d’aquesta carnisseria islàmica:
La nostàlgia mirant a l’est.

David Caño

LA LLIBERTAT

http://www.ivoox.com/libertad_md_1285035_1.mp3″

Ir a descargar

La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l’intent,
és sincerar-te.

La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l’oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Revolució, Insurgència,
Autoorganització.

La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral
perversa, que t’han incultat en escoles tenebroses
com palaus,
com presons,
amb patis enormes
on només podies donar voltes.

La llibertat és un hemiscicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d’una foguera,
les calces de la cambrera fent de bandera
negra
a l’estenedor de les il·lusions
complertes, de les utopies acabades,
de les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l’últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar…

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l’abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?

David Caño